CINC GOTES SOBRE EL VIDRE DE LA MEVA COVA


Cinc gotes .. sobre el vidre de la meva Cova ...
     
 CINC GOTES SOBRE EL VIDRE DE LA MEVA COVA

Que estranya pluja va caure
sobre la finestra de la meva humil cova
que només va deixar 5 gotes ... com si més no hagués ...?
i fixes sobre el vidre em diuen '' Poeta ... desperta ... !!!

Provaré a que saben quan la meva llengua
recorrent la finestra a la meva llengua arriben ...
¿I si fos el verí d'una bruixa maldicienta ...
o potser un missatge d'algú de molt llunyanes terres?

Recullo la primera i almívar em sap amb certesa
qual llunyans records a la meva vella ment arriben ...,
la segona ne sap a mel, dolç mel fresca,
la tercera porta el sabor del vell vi, que la meva sang altera.

La quarta és saborosa qual pastisser real la fes
i la cinquena va explotar en la meva boca qual petons record em donessin
dels Vents que arribaven de l'Est quan tancant els ulls
comptava. primera, segona, tercera, quarta i ... ella era.

Més ... avui no vull baixar a la platja ja que temo trobar la seva empremta
que de tant que la vaig buscar sobre les blanques sorres ...
va quedar seca meva ànima i aquestes gotes només són gotes d'luvias
de les noves primaveres ... encara troba somiat un moment que era ella.

2 comentarios:

  1. Y cuando la nave surcaba los tranquilos sueños de los poetas, el silencio canturreaba embriagado de ilusión...y las olas en su va y ven, mecían bellos recuerdos que habían sido plasmados en poesía.
    Mi querido Eugenio, que belleza, gracias por esa nueva poesía.
    Te mando un fuerte abrazo
    Gracias

    ResponderEliminar
  2. Hola Eugenio, esperando poder leer algo de lo que escribas, secar la sed de poesía y poder abrazar cada una de las frases que las formen.
    Un abrazo lleno de cariño y amistad.

    ResponderEliminar